L'origen d'una emulsió perfecta
La història del gazpacho es remunta a l'època romana, quan els pagesos preparaven una barreja bàsica de pa dur, aigua, all, oli d'oliva i vinagre en morters de fusta per reposar energies durant les jornades de collita sota el sol.
Amb l'arribada del tomàquet i el pebrot des d'Amèrica al segle XVI, la recepta va evolucionar fins a convertir-se en la sopa freda emulsificada que coneixem avui.
La ciència de l'equilibri: tomàquet, oli d'oliva verge extra i emulsió
El secret d'un bon gazpacho no resideix en la complexitat de la seva elaboració, sinó en la qualitat dels seus ingredients i la física de la seva emulsió:
-
El tomàquet madur: Aporta la base d'aigua, el color vermell viu i l'acidesa dolça natural.
-
L'oli d'oliva verge extra (AOVE): En batre's a alta velocitat juntament amb el tomàquet, el pebrot, el cogombre i el vinagre, l'oli emulsiona, creant una textura cremosa, sedosa i brillant sense necessitat d'afegir làctics.
-
El contrapunt del vinagre i l'all: Aporten la frescor punxant que estimula l'apetit i afavoreix la digestió.
La frescor estiuenca a ROSSINI
Al restaurant ROSSINI, situat a la icònica Plaça Reial de Barcelona, la proposta gastronòmica celebra els millors productes de l'hort mediterrani. Servit ben fred com un primer plat refrescant, el gazpacho és l'elecció favorita dels comensals que busquen una alternativa lleugera, saludable i natural abans de gaudir d'una pasta casolana o una pizza acabada de coure.
Gaudir d'un bol de gazpacho ben fred a la terrassa de ROSSINI, a l'ombra dels arcs històrics del Barri Gòtic, és la millor manera de combatre la calor mediterrània al ple centre de la ciutat.
