Taula de continguts
Els antecedents de Plaça Reial se situen entorn de l’any 1822. En aquest llavors no es coneixia amb el nom amb el qual avui la reconeixem, sinó que en el seu lloc existia un convent anomenat “Convent de Santa Madrona”. Un lloc dedicat als retirs espirituals i pertanyent a l’antiga ordre italiana de monjos caputxins, que es van establir a la ciutat des de 1578.
No obstant això, per diversos ajustos econòmics del govern conegut com el trienni liberal, es duc a terme una desamortització eclesiàstica, amb la qual cosa els monjos van perdre el seu monestir i tot seguit l’ajuntament de la ciutat va posar el terreny a subhasta pública per a dur a terme la reconstrucció d’un nou espai per a la ciutat.
Davant aquest fet, diversos arquitectes de diferents escoles de Barcelona, com l’escola de la Llotja, van decidir presentar a concurs diferents propostes per a reconvertir el convent en un nou espai per a la població i especialment per a l’acomodada classe burgesa de Barcelona que en aquells dies era una classe acostumada als luxes.
Encara que en el concurs es van presentar moltes propostes urbanístiques interessants, entre elles el projecte de l’actual Plaza Real, finalment es va decidir construir un teatre italià conegut pels vilatans com “Teatre Nou” planejat per a 1835.
Plaça Reial Barcelona
Una vegada les obres van començar en 1848 i davant el descontentament de la població cap al seu rei, es va estimar adaptar el projecte novament per als interessos de la burgesia catalana, donant a l’espai una personalitat més bohèmia a l’estètica gòtica seriosa del barri. Cap a 1860, l’arquitecte Daniel Molina va acabar la seva construcció fortament inspirada en la tradicional Plaza Mayor española de Madrid.
Simple coincidència?
Encara que el rei Ferran VII volia col·locar una estàtua seva d’en el centre de la plaça, finalment a causa de la seva impopularitat el projecte va ser cancel·lat i en el seu lloc es va col·locar una font, coneguda com la font dels tres gràcies de l’autor Antoine Durenne.
Els pòrtics i les voltes que es troben al llarg de la plaça, van ser decorats amb motius artístics dedicats al neoclassicisme en una època en la qual Espanya ja havia perdut totes les seves colònies americanes continentals.
Així mateix es van incorporar posteriorment altres elements com les palmeres, les façanes, els fanals modernista de Gaudí… Elements que van anar incorporant-se a mesura que la personalitat del barri canviava. Més endavant, entre els anys 1982-84, la plaça va ser remodelada pels arquitectes Frederic de Corretja i Alfons Milà, destacant especialment la supressió de la circulació de vehicles i la plantació de palmeres.
SABIES QUÈ…
A més de ser un lloc de pas, també era i és un punt de trobada social per a dur a terme diferents activitats com els intercanvis de segells?
i que en un dels locals de Plaça Reial, hi havia una casa de barrets (botiga de barrets) molt popular, que en el seu soterrani ocultava un bordell clandestí?
Fins aquí deixem el nostre article sobre Plaça Reial, esperem que t’hagi estat útil per a descobrir una de les joies amagades de la ciutat al costat de la seva interessant història, que avui dia encara perviu en la seva essència.
Ganes de més? No et perdis el nostre post sobre “pizzes italianes” i descobreix el nostre restaurant italià en Plaça Reial!
ENS VEIEM EN EL PRÒXIM POST!
Visita'ns!
Prova les millors especialitats italianes de la Plaça Reial.
